Paroles Salam rashid Joan Manuel Serrat

Salam rashid

T'ho havien dit, allà baix a la terra dels teus pares, t'ho havien dit que Europa era molt gran, per això hi anares des del gran Sud, on l'ombra de les palmeres ès dolça i l'aigua dels rius camina de puntetes, cautelosa.
T'ho havien dit de nit les passes lentes de les dunes.
T'ho havien dit, que el desert es va fent gran a mesura que els rics del Nord hi trenquen els seus rellotges de sorra a contracor.
I tu només tenies ganes de córrer.
¿Què hi fas, Rashid, perdut a la frontissa d'un Nord poruc i un Sud que es desespera? T'han estripat l'honor i la camisa i un cop aquí no tornaràs enrera.
Pell de color de dàtil o de sutge que sempre està fent cua a Laietana, no ets innocent sigui qui sigui el jutge.
Ets el pecat, el camell, la fulana.
Dècim trencat, propina d'urinari, ets tot allò que el fariseu rebutga.
Trinca la creu i puja al teu calvari.
Salam Rashid.
Ja ni saps quant fa que camines per ciutats llogades arrossegant la sensació que a tot arreu sobraves.
Et coneixem.
Ets carn de soterrani i de conquesta, la falca justa perquè no trontolli la taula de la festa.
Bulls al perol somnis del Sud contra la incerta ràbia de morir sol.
Volies volar, i Europa és una gàbia i vas perdent a poc a poc records per les voreres feixugament, però et sents viu i esperes com les feres.
El món es mou pels qui com tu caminen més del que volen.
Mà d'obra barata.
Sobrevivents de presons i pallisses que han decidit que els guiïn les sabates.
Demà per tu somriurà la Mona Lisa.
Faràs servir el Louvre de nevera.
Les catedrals alternaran la missa amb l'Alcorà i les danses barbaresques.
Però mentrestant Europa va fent d'esma.
Ha embolicat les porres amb banderes i a tu et reserva un jardí del Maresme.
Salam Rashid.