Paroles Ja era fort Manel

Ja era fort

Llavors ja era fort,
i no perdia mai la calma,
i em divertia tot,
i havia après a saludar-te.
Content i exhibint,
la més radiant de les rialles,
tocant-te com els forts,
els éssers als que es impossible ferir.
No ploris nen que no sabré que dir,
no ploris nen que ets més bonic quan rius.

Llavors ja era fort,
i dominava les paraules,
i construïa mons,
per fer cas on no m'importava,
ni amb qui has sortit avui,
ni que faràs dema a la tarda,
ni penso algunes nits
que ets massa semblant a qui busco per mi.

I gosaràs sentir que em protegeix,
La conca d'unes mans mortes de fred.

I el dia va arribar,
aquell que amb forces ja esperava
Els que han vingut avui,
demà també podran anar-se’n
No em va caler ni un plor,
Ni encendre ciris a cap àngel,
Llavors ja era fort,
I un fort no t'havia de perseguir.

O es que vostè no està d'acord amb mi?
I vol un conte trist per anar a dormir.